Avui, dia mundial sense tabac, aprofitem per parlar-vos sobre com afecta el tabaquisme en l’envelliment i el deteriorament cognitiu.

Les investigacions han demostrat que l’ús, l’abús i l’addicció de substàncies no es limiten a un grup específic.
Hi ha una associació entre l’abús de substàncies a la vellesa i una àmplia gamma de riscos per a la salut, l’exclusió social i l’aïllament. Això és degut al fet que, durant l’etapa d’envelliment, hi ha més prevalença de problemes socials, psicològics i de salut, que són factors de risc per a l’abús i la dependència de substàncies.
Per tant, els problemes relacionats amb l’addicció a substàncies són una causa important de morbiditat a la població de 65 anys o més (Koechl, B., Unger, A., & Fischer, G., 2012).

Muhammad et al. (2021), van fer un estudi a l’Índia sobre els efectes de fumar o mastegar tabac en el deteriorament cognitiu (DC). El DC es pot definir com una pèrdua de les funcions cognitives atípica per a l’edat però no prou greu per considerar-se patològica. Així mateix, els resultats de l’estudi van indicar que els fumadors tenien més probabilitats de patir un deteriorament cognitiu que els que mai no havien fumat.

D’altra banda, el tabac també és un factor de risc de patir accidents cardiovasculars i d’aparició i desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer. La patogènesi de la Malaltia d’Alzheimer (EA) està marcada per l’acumulació d’Aβ a l’espai extracel·lular i els dipòsits intracel·lulars de tau. El consum de tabac produeix un estrès oxidatiu més gran, el qual s’associa amb l’augment de la producció de β-amiloide (Aβ), així com amb la producció de fosforilació anormal de la proteïna tau. A més, el consum crònic de nicotina indueix l’alliberament de citocines proinflamatòries i indueix el compromís del flux sanguini cerebral en humans (Gipson, C. D., & Bimonte-Nelson, H. A., 2021).

En conclusió, el tabaquisme és un factor de risc per a la salut, que comporta una acceleració més gran dels processos d’envelliment del cervell i, com a conseqüència, una pèrdua de la qualitat de vida. Per aquest motiu, és rellevant tenir en consideració el consum de substàncies a la vellesa i intentar eradicar-lo o reduir-lo al màxim.

Si necessites ajuda en aquest tema o altres aspectes relacionats amb l’atenció i/o cura de les persones adultes grans, recorda que estem a la teva disposició a través del  WhatsApp de Senior Coach i el servei de Consultes.

Autora: Berta Pujadó (psicòloga en pràctiques del Centre de Dia Vincles)

Referències bibliogràfiques:

• Gipson, C. D., & Bimonte-Nelson, H. A. (2021). Interactions between reproductive transitions during aging and addiction: promoting translational crosstalk between different fields of research. Behavioural pharmacology, 32(2&3), 112–122. https://doi.org/10.1097/FBP.0000000000000591
• Koechl, B., Unger, A., & Fischer, G. (2012). Age-related aspects of addiction. Gerontology, 58(6), 540–544. https://doi.org/10.1159/000339095
• Muhammad, T., Govindu, M., & Srivastava, S. (2021). Relationship between chewing tobacco, smoking, consuming alcohol and cognitive impairment among older adults in India: a cross-sectional study. BMC geriatrics, 21(1), 85. https://doi.org/10.1186/s12877-021-02027-x