S’entén l’edatisme en pandèmia com aquell conjunt d’actituds i comportaments que discriminen una persona per raó de la seva edat. Que la gent gran és entranyable, que són com nens, que són més rígids, que són fràgils, que no tenen interès pel sexe, etc. Vostè, lector que ja té una edat, sap i sent que això, com tot, depèn de la persona.
Tot i ser així, les persones grans han estat víctimes de dues coses que, al meu entendre, són indignants:
- La pressió mediàtica. A l’inici de la pandèmia, els titulars donaven a entendre poc més que les persones s’infectaven pel fet de ser grans. Abans de posar el focus en les residències i la seva gestió, la gent gran van estar a punt de ser percebuda com a empestada.
- El menyspreu per part de l’administració. Per a mi és el més greu. Quan va haver d’aportar mitjans per atendre’ls, els va abandonar, i ara, per evitar riscos majors, directament se’ls commina a no tenir vida o a estar reclosos si és que viuen en una residència.
Sembla que encara no s’han assabentat que, conviure amb el virus implica precisament viure amb ell. No renunciar a la vida que anàvem exercint sinó adaptar-la amb prudència.
I l’obligació de l’Estat és aquesta:
-> Que no es faci necessari triar entre salut i qualitat de vida en termes generals.
-> Que no es forci a les persones a tenir estils de vida que poden ser igual de contraproduents que la infecció.
-> Que no es coaccioni una part important de la ciutadania per evitar haver de moure un dit o assumir responsabilitats polítiques.
L’Estat no té dret a decidir per les persones grans. No té cap lliçó per oferir-los, perquè l’Estat l’han construït aquestes mateixes persones. Més enllà de la moral (no maltractis a la persona gran, que tu també ho has de ser), l’Estat hauria de tenir en compte que les persones grans representen gairebé el 20% del nostre país i que el seu consum genera el 10% del PIB, a més de generar centenars de milers de llocs de treball directes i indirectes. No només estan per prometre pensions dignes en campanya electoral. Aquest nivell de menyspreu simplement no es comprèn. Aquesta discriminació per l’edat és inadmissible.