En aquest article pretenem relacionar la sobrecàrrega del cuidador amb el risc de maltractament envers la persona amb dependència. Abans però, és necessari abordar què es el maltractament, definir els tipus i els indicadors que trobem.

Des de mitjans dels anys 70, l’abús i la negligència cap a la gent gran emergeix com un problema social privat, que provoca reaccions a la societat, generant el reconeixement d’aquest problema a nivell públic.

Diversos estudis indiquen que el problema del maltractament cap a la gent gran ha estat exercit especialment per aquelles persones que es troben més properes al seu cercle social, com ara familiars, cuidadors, veïns i fins i tot personal d’hospitals i residències.

El perfil de la persona maltractada és habitualment una persona passiva, depenent i vulnerable. Habitualment aquesta persona es troba sola i aïllada, per la qual cosa està limitada per denunciar la situació d’abús.
En molts casos, pot existir entre víctima i maltractador una llarga i complexa història de dificultats, demandes i necessitats recíproques insatisfetes.

Definició i tipus de maltractament

D’acord amb la Declaració de Toronto (2002), el maltractament és definit com un “acte (únic o reiterat) o omissió que causa dany o aflicció a una persona gran, que es produeix al si de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança”.

Els tipus de maltractament més comuns són:

• Físic: Ús de la força física, que pot provocar una lesió, ferida, dolor o discapacitat.
• Psicològic: Acció d’infligir pena, angoixa o dolor a través de paraules i accions no verbals.
• Sexual: Contacte sexual sense consentiment, com ara la violació, un acte forçat o la fotografia sexual explícita.
• Econòmic:  Ús il·legal o indegut de les finances o propietats pertanyents a la persona gran. Per exemple, robatori de diners, desaparició de joies o objectes de valor.
• Negligència: Fa referència a la no atenció de les necessitats de la persona gran. S’inclouen les necessitats bàsiques de salut, vestuari, alimentació i seguretat, entre d’altres. La negligència pot ser activa o passiva, intencional o no intencional i es defineix com el rebuig o fracàs en el compliment de les responsabilitats per part de la persona que té cura de la persona gran.
• Abandó: Deserció de la persona cuidadora que té cura de la persona gran i la desempara voluntàriament.

És important esmentar que els actes de negligència o violència poden ocórrer a qualsevol classe social, cultura i en tots els nivells educacionals.

Quins elements o indicadors ens ajuden per reconèixer possibles situacions de maltractament?

Indicadors físics:

• Pèrdua de pes, desnutrició o deshidratació sense una malaltia de base que ho justifiqui.
• Marques, hematomes, cremades, laceracions, escares, ferides mal cuidades.
• Evidència d’atenció inadequada, mala higiene corporal i de la pell.
• Pal·lidesa, ulleres, mala cara.
• Vestimenta descuidada, bruta, inapropiada per a l’estació de l’any.
• Història de lesions o accidents inexplicables.

Indicadors de conducta:

• Passivitat, retraïment, resignació.
• Tristesa, desesperança, indefensió, depressió.
• Ansietat, agitació, por.
• Temor per parlar lliurement.

Indicadors sexuals:

• Presència de símptomes i signes d’infeccions recurrents, dolor, hematomes i sagnat a la regió anal i genital.
• Roba interior esquinçada o tacada amb sang.
• Dificultat de la marxa, dolor abdominal sense causa aparent.
• Conducta agressiva, aïllament, retraïment, autoagressió.
• Comportament inapropiat davant la presència de certes persones, com ara tics, exhibició, comentaris fora de lloc.

Indicadors d’abús financer:

• El nivell de cura de la persona gran no correspon a les seves possibilitats econòmiques.
• Desaparició a l’habitatge d’objectes personals, joies, etc.
• Comptes o factures sense pagar.
• Activitat inusual als comptes bancaris, retirada de diners des del caixer automàtic sense consentiment de la persona gran.
• Firmes de documents legals, poder o testament, quan en realitat no té capacitat per fer-ho.

Sobrecàrrega del cuidador i risc de maltractament

La cura de les persones grans dependents pot ser d’origen formal o informal. Si la cura prové des de residències o hospitals, on el personal sanitari té formació en cures, son fonts formals. Si les fonts de cura provenen de les famílies seran anomenades fonts informals.

D’altra banda, les conseqüències de cuidar una persona dependent durant tot el dia, on les demandes són constants i intenses, portarà com a conseqüència estrès físic i psicològic. Aquesta situació es pot veure agreujada si la persona no té un entrenament formal en relació amb la malaltia i amb les cures que es requereixen.

La cura de les persones grans dependents pot resultar una tasca estressant anomenada sobrecàrrega del cuidador. Aquesta situació pot portar greus efectes no només en la salut del cuidador, sinó que també en la persona dependent, podent trobar la presència de maltractament i/o negligència envers aquesta. (Ruiz-Robledillo i Moya-Albiol, 2012).

Diversos estudis han assenyalat que els símptomes més freqüents que presenten les cuidadores i cuidadors són: estrès, cansament, insomni, irritabilitat, frustració, pesar. Presenten, a més, estat d’ànim depressiu i són més propenses a prendre tranquil·litzants i/o antidepressius.

Factors de risc de possible maltractament:

Factors de risc en la persona gran vulnerable:

• Presència de problemes físics com la incontinència, la discapacitat i la dependència física.
• Deprivació sensorial com ara ceguesa, sordesa o trastorns de la parla.
• Presència de deteriorament cognitiu com problemes de la memòria, l’aprenentatge, la concentració, les demències, la malaltia d’Alzheimer o altres.
• Alteracions de la conducta i psicològiques, com ara canvi de personalitat, conducta incoherent, deliris, entre d’altres.

Factors de risc de la persona cuidadora:

• Treball esgotador sense descans.
• Manca d’espai i temps personal.
• Sentiment d‟aïllament psicosocial.
• Sentiment de ser explotat per altres.
• Percepció de necessitats bàsiques insatisfetes.
• Manca de suport per part d’altres familiars.
• Canvi d’estil de vida de manera involuntària.
• Responsabilitat absoluta de la cura o incapacitat per rebre ajuda.
• Manca d’informació sobre la malaltia i la seva evolució
• Falses expectatives sobre les capacitats de la persona gran.
• Demanda permanent i excessiva per part de la persona gran.
• Malaltia física o mental del cuidador (dependència de drogues i/o alcohol)

Factors de risc de les i els cuidadors remunerats:

• Treballar sol/a.
• Ambient inapropiat per a la cura.
• Poques visites.
• Contacte mínim amb el món exterior.
• Manca de supervisió.
• Manca d’espai personal.

Com evitar situacions de maltractament provinents dels cuidadors?

Hi ha diverses estratègies que poden ajudar a prevenir situacions de maltractament en la gent gran. Entre elles, es poden esmentar les campanyes de promoció de benestar en la gent gran, les quals es poden fer a través de mitjans de comunicació massiva. Així també, hi ha campanyes de prevenció del maltractament, que tenen la finalitat d’evitar i prevenir aquestes situacions. Aquestes campanyes també es poden fer per televisió, ràdios, cartells.

D’altra banda, també cal entrenar el personal sanitari de centres de dia, residències i hospitals per observar i manejar els indicadors de maltractament i detectar-ne els possibles casos, amb la finalitat d’intervenir a temps i frenar l’abús a què es veuen sotmeses les persones grans vulnerables.

Finalment, hi ha recursos legals que poden ajudar a treure les persones grans maltractades del lloc de l’abús i protegir-les en llocs segurs i apropiats.

Si necessites ajuda en aquest tema o altres aspectes relacionats amb l’atenció i/o la cura de les persones adultes grans, estem a la teva disposició a través del WhatsApp de Senior Coach i el servei de Consultes.

Autora: Verónica Torres (psicogerontòloga en pràctiques de Centre de Dia Vincles)

Referències bibliogràfiques:

• Macias, J., Gillén, F., Ribera, J. (2001-2002). Geriatría desde el principio.
• Ruiz-Robledillo, N. y Moya-Albiol, L. (2012). El cuidado informal: una visión actual. Revista de motivación y emoción, 1, 22-30.