En el següent article abordarem com afecta l’Esclerosi Múltiple durant l’envelliment. Abans de tot, però, cal explicar en què consisteix aquesta malaltia i quines característiques té.

Què és l’Esclerosi Múltiple?

 
L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia neurològica, autoimmune i progressiva. Es troba caracteritzada per un procés autoimmune, on el propi cos ataca la mielina del nostre sistema nerviós central (el sistema que controla les nostres funcions corporals), és a dir, les nostres pròpies defenses ataquen la mielina del nostre cervell i de la medul·la espinal (Senan, M. 2019).

La mielina és una substància que recobreix i protegeix les nostres neurones, la qual té com a funció principal augmentar la velocitat de les nostres connexions, fent que aquestes siguin eficaces i correctes.

El fet que el nostre propi cos elimini aquesta mielina provoca una inflamació a les zones afectades, dificultant-ne la connexió i el funcionament correcte.

L’atac de les nostres defenses no se circumscriu a una única part del cos, sinó que ataca diferents parts del cos, per la qual cosa, quan parlem de persones amb EM podem trobar molta variabilitat en els símptomes, des d’alteracions motores i sensitives, fins a dèficits visuals o cognitius (Senan, M. 2019).

Símptomes i tipologies

Els principals símptomes presents a l’EM solen ser:

• Alteracions en la sensibilitat
• Alteracions motores
• Disfuncions del tronc cerebral

Trobem 4 tipus d’EM (Senan, M. 2019):

• Esclerosi Múltiple Remitent-Recurrent. És la més freqüent, els símptomes s’instauren en pocs dies o hores, i després d’una remissió total o parcial, la persona troba un temps variable sense cap símptoma fins que torna a recaure.
• Esclerosi Múltiple Primària Progressiva. És d’inici lent i progressiu amb brots associats o sense. Poden presentar millores temporals o continuar amb la progressió d’aquesta durant mesos o anys.
• Esclerosi Múltiple Secundària Progressiva. Té el seu inici a la remitent-recurrent per tenir posteriorment una evolució més lenta i progressiva.
• Esclerosi Múltiple Progressiva-Recidivant. És considerada una de les més infreqüents. Es caracteritza per brots que passen dels uns als altres sense períodes d estabilitat.

Com afecta l’EM durant l’envelliment?

A l’envelliment normatiu (habitual) podem trobar certs canvis en el funcionament cognitiu, per exemple, certes dificultats com una disminució de la nostra velocitat en processar les coses, dificultat en solucionar certs problemes abstractes o una disminució en la memòria a curt termini.

No obstant això, no totes les funcions es veuen alterades. Trobem altres funcions que es mantenen i fins i tot poden millorar amb l’edat, com ara la intel·ligència cristal·litzada. Per ampliar aquesta informació, podeu consultar el següent article: Canvis cognitius a l’envelliment normatiu.

Relacionant ara tots dos conceptes (Esclerosi Múltiple i envelliment) s’ha observat que l’envelliment és un factor significatiu que influeix en el curs de l’Esclerosi Múltiple. Així mateix, s’ha observat que a l’etapa de la vellesa trobem una reducció en la remielinització (Bollaert et al., 2019; Ostolaza Ibánez et al., 2022). La remielinització és un procés que realitza el nostre organisme generant noves capes de mielina, perquè aquestes facin la seva funció, però a causa dels canvis produïts per la pròpia edat, aquesta es troba reduïda. És a dir, hem de pensar que la persona gran presenta per si mateixa una disminució en el procés de remielinització, a la qual hem d’afegir l’atac de les nostres defenses a la mielina.

Aquesta doble reducció de la mielina produirà certes dificultats a nivell cognitiu, ja que la funció d’aquesta és permetre una millor connexió entre neurones, les quals s’encarreguen de processar, rebre i transmetre tota la informació que el nostre cos rep cap a altres cèl·lules del cos (per exemple, les neurones són les que transmetran la informació a cèl·lules de la nostra cama perquè ens moguem, i amb aquesta reducció, l’enviament de la informació anirà més lent, produint moviments més lents).

Aquestes dificultats cognitives es poden observar pel que fa a la velocitat en processar la informació. Si unim la reducció deguda a l’edat i a l’EM ens trobarem amb menys rapidesa en processar els estímuls i la transmissió de la informació per a la resta de cèl·lules. També trobaríem certes dificultats en l’atenció i la concentració, en la memòria més recent i el funcionament executiu (dificultant-nos la planificació i seqüenciació dels nostres actes del dia a dia) (Ostolaza et al., 2021).

De manera genèrica, aleshores podríem especificar els canvis significatius que pot experimentar una persona amb EM en el període de vellesa:

• Problemes psicològics: A nivell emocional és freqüent patir alteracions emocionals, per exemple trastorns depressius.
• Deteriorament cognitiu: Alentiment del processament de la informació, dificultats en atenció/concentració, memòria recent i funcionament executiu
• Deteriorament funcional: Major discapacitat física, en concret, més problemes de mobilitat, sobretot en pèrdua d’equilibri.
• Reserva cognitiva: La reserva cognitiva són els recursos que tenim gràcies al nostre nivell educatiu i l’enriquiment ambiental. Aquesta reserva ens protegeix dels canvis associats a l’edat. S’ha descobert que l’esclerosi múltiple redueix la reserva cognitiva, per això una persona gran que hagi tingut una reserva reduïda i desenvolupi EM, experimentarà l’impacte de l’envelliment molt abans que una persona amb una reserva cognitiva més elevada (Giovannoni et al., 2020).

Si necessites ajuda en aquest tema o altres aspectes relacionats amb l’atenció i/o cura de les persones adultes grans, recorda que estem a la vostra disposició a través del WhatsApp de Senior Coach i el servei de Consultes.

Autora: Alba Diéguez (psicòloga en pràctiques de Centre de Dia Vincles)

Referències bibliogràfiques:

• Bollaert, R., y Motl, R. (2019). Aging With Multiple Sclerosis: An Agenda for Examining the Effects of Physical Activity Behavior. [Envejecimiento con esclerosis múltiple: una agenda para examinar los efectos del comportamiento de la actividad física]. https://doi.org/10.1097/TGR.000000000000023
• Giovannoni,, Hawkes, C.H., Lechner-Scott, J., Levy, M., y Waubant, E. (2020). Ageing and multiple sclerosis [Envejecimiento y esclerosis múltiple]. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 38. https://doi.org/10.1016/j.msard.2020.101953
• Ostolaza, A., Corroza, J., y Ayuso, T. (2021). Multiple sclerosis and aging: comorbidity and treatment challenges. [Esclerosis múltiple y envejecimiento: comorbilidad y desafíos de tratamiento]. Multiple sclerosis and related disorders, https://doi.org/10.1016/j.msard.2021.102815
• Ostolaza, A., Corroza, J., y Ayuso, T. (2022). Inmunosenescencia: el rol de la edad en la esclerosis múltiple. Neurología. https://doi.org/10.1016/j.nrl.2020.05.016
• Senan Pujol, M. (2019). Programa de intervención para cuidadores de personas mayores con Esclerosis Múltiple. [Treball Final de Màster, Universitat de Barcelona]. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. http://hdl.handle.net/2445/168117